El català eix vertebrador de l’educació

La catalanització de l'escola és una de les iniciatives més complexes i alhora encertades dels darrers   anys. Per tant, s'ha de fer un reconeixement de la tasca i l'esforç ingent de tota una generació de professorat compromès amb la llengua catalana. Fins aquí el consens és majoritari.

De tota manera, no tot ha anat suficientment bé, com bé ho expressa el professor Josep Maria Artigal. Tenim encara, diu, com a mínim, tres grans reptes. A infantil i primària han quedat forats, escoles i zones on el canvi no ha arribat de manera suficient.

A secundària i batxillerat les mancances han estat més greus. Aquí no hi ha forats sinó un extens buit amb algunes experiències pedagògicament molt interessants però que no han fet estiu. S'ha intentat, d'això no hi ha dubte, però no s'ha trobat el to i la manera, fins i tot un relaxament d'alguna administració.

Finalment hi ha el boom immigratori del període 2000-2003. Més d'un 10% de l'alumnat (fins al 80% a algunes escoles) amb una llengua habitual a casa que no és el català, però que tampoc és socialment dominant, representa un canvi prou significatiu respecte a contextes anteriors. Amb ERC a la Conselleria d'Educació ho vam afrontar  amb les anomenades aules d'acollida i el concepte de centre acollidor , però ha passat encara poc temps per entendre tota la magnitud del problema i les seves possibles solucions.

En aquesta situació d'encerts i mancances, el desembre passat ens arribà el decret espanyol d'ensenyaments mínims que imposà una tercera hora de castellà. És del tot evident que els objectius inicials de la ministra tenen poc a veure amb el coneixement que els nens catalans tenen de les llengües, però el debat mediàtic suscitat podia arribar a tenir conseqüències polítiques i didàctiques.

Les llengües no s'aprenen primer i s'utilitzen després; les llengües s'aprenen quan s'usen.

Una de les conseqüències immediates d'aquest argument és que quan més dominant sigui una llengua, per exemple el castellà a Catalunya, més contextos d'ús tindrà assegurats. Dominant serà doncs aquella llengua que pugui ser utilitzada arreu, per a totes les finalitats. De la mateixa manera, el grau de minorització d'una llengua, el català, no correspondrà ni al nombre de parlants que tingui, ni exactament al nivell de competència que aquests tinguin de llur llengua, sinó a les oportunitats que aquest parlants disposin per a utilitzar-la.

Poques situacions d'ús del castellà en l'àmbit escolar no han comportat menys aprenentatge d'aquesta llengua. "Al final de la seva escolarització obligatòria –afirma el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu–, l'alumnat de Catalunya té un coneixement de la llengua castellana igual al que té l'alumnat de tot l'Estat".

Avui sabem que entre els contextos d'ús/aprenentatge de la llengua cal incloure, al màxim possible, l'entorn social dels alumnes: l'esplai, els equips esportius,   la ràdio local, els temples de culte, el centre cívic, el CAP, la llar d'avis, la policia local, etc. Tots aquests àmbits d'actuació es materialitzen en els plans educatius d'entorn.  

El Pla general de normalització lingüística, aprovat pel Govern el 7 de març de 1995 diu, "a Catalunya (…) no volem que hi hagi dues comunitats separades; volem un país on tots els ciutadans se sentin respectats, plenament integrats i amb capacitat de participació en tots els àmbits de la vida pública". Aquesta voluntat no només és explícitament palesa sinó que és una opció molt específica de Catalunya i del nostre model d'ensenyament. N o separar els infants en funció de llur llengua familiar fou sobretot un propòsit polític. Vist ara, amb perspectiva històrica, fou un encert no solament escolar sinó sobretot social.

Si llengua i cohesió social són inevitablement dues cares de la mateixa moneda, aleshores ha de ser l'entorn qui, d'acord amb uns principis generals aprovats   i vetllats pel Departament, prengui les decisions. La catalanització ha funcionat sobretot quan s'ha aconseguit implicar-hi molta gent. Tots aquests compromisos no es poden perdre.

El Decret acordat pel Govern de la Generalitat , tal com estableix el mateix Estatut, consagra el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, tot garantint el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui la llengua habitual de l'alumne en incorporar-se a l'ensenyament.

No hi ha tercera hora de castellà. L'estructura horària es manté igual que fins ara, això és, igual que establia el Decret vigent des de 1992 que desplegava la LOGSE, especialment pel que fa a les àrees de llengua. La realitat ens demostra que el model educatiu català i les lleis han funcionat raonablement bé, i que pedagògicament res no justifica l'increment d'hores de castellà. El català continua essent encara la llengua que necessita més atenció.   

.

Publicat a El 9 Nou

[@more@]



1 comentari

L’orgull de ser d’Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya ha recorregut un llarg camí per arribar a ser, altre cop, una opció de govern, sempre des del nostre ideari d'esquerres i nacional.

El partit va patir la repressió i esterilització de la dictadura de Franco, ja sigui en forma d'exili, d'afusellament o de marginació en la vida pública i laboral.

Amb la transició incompleta, ERC va quedar fora de joc fins a la crida de Carod i Colom, quan Esquerra va esdevenir el partit de referència de l'independentisme català. Més endavant, ja sota el lideratge de Carod i Puigcercós, ERC va començar a caminar per ser l'esquerra nacional d'aquest país, ser el referent d'esquerres dels catalans per caminar cap a la llibertat del nostre país.

Aquest camí ens ha portat de ser un partit "fora" del sistema governamental de Catalunya a ser el partit central del país. Un canvi que comporta un canvi de ritme i de senyals públiques, de treballar des de l'oposició a treballar des del govern, a més, treballant-hi en una coalició amb d'altres partits d'esquerres però amb una pulsió nacional menor.

Governar en una coalició, i això ho coneixen molts regidors i alcaldes, vol dir fer les concessions necessàries segons la força i la influència que es té en el govern. Aquestes cessions rebaixen algunes expectatives més de curt termini, però mai han de rebaixar les expectatives de mitjà i llarg termini, mai han de desnaturalitzar el partit.

Amb el Pacte d'Entesa Nacional i de Progrés, ERC ha decidit continuar treballant amb les forces d'esquerres catalanes, aquest cop, però, amb un altre estil, amb menys improvisació i més ordre, amb menys soroll i més lleialtat entre coalligats.

Aquesta legislatura, ERC se la planteja per demostrar que el tòpic és fals, que l'esquerra nacional no està preparada per governar, i que si governa és sols per mantenir la cadira i els privilegis.

A l'altra banda hi tenim una oposició formada pels alimentadors del conflicte lingüístic, Ciudadanos, la dreta espanyola que és el PP i la dreta catalana que enlloc de reflexionar del per què del seu aïllament i de repensar-se, superant ja d'una vegada el pujolisme (que va morir amb el pacte a Catalunya amb el PP), es dedica a fer una oposició intensament destructiva i, moltes vegades, ratllant la demagògia més barroera.

I a l'entorn, com diria Cruyff, hi trobem una opinió publicada descol·locada, amb els sectors més socialistes desestabilitzats pel pacte d'Entesa i uns opinadors més nacionalistes catastrofistes, emboirats.

La gent d'ERC hem d'estar orgullosos de pertànyer a un partit de més de 75 anys, que defensa la nació de les persones i busca la seva llibertat. Que tenim l'horitzó en la independència de Catalunya (som l'únic grup parlamentari que ho defensa) i que ara estem governant. Hem de treure pit per ser el partit central de la política catalana, sobreposar-nos a qui ens titllen de traïdors per no fer president a Mas (persones que mai voldrien fer president a Carod).

ERC té perfil propi a govern, ho hem demostrat per exemple forçant el recurs contra el decret d'ensenyament del govern de Madrid, conegut com el de la tercera hora de castellà. Quanta gent havia posat el crit al cel i ja ens tractava de traïdors als republicans catalans! Ara aquests opinadors on són?

Esquerra, amb 21 diputats sobre 135, no pot proclamar la independència, però si que pot treballar per millorar el benestar dels catalans i catalanes alhora que treballar per construir una majoria social que recolzi els sobiranistes de l'esquerra nacional.

Som independentistes perquè creiem en la llibertat dels pobles del món, som republicans perquè creiem en la justícia i la llibertat i som d'esquerres perquè volem el benestar de la ciutadania. Som d'ERC i n'hem d'estar orgullosos.

Article publicat a La Veu d'Esquerra

[@more@]



31s comentaris

Recurs al decret d’ensenyament, un victòria de Catalunya

Després d'uns dies de gran activitat parlamentària, per fi em puc asseure i escriure sobre un dels successos que han ocupat més pàgines i noticiaris en l'últim mes, la del decret conegut pel de la tercera hora en castellà.
Han estat unes jornades dures, però davant el resultat: gratificants.
Esquerra Republicana de Catalunya ha estat en l'avantguarda de la defensa del model educatiu nacional, un model que vam reforçar i fer més sòlid durant la passada legislatura. Un model, el defensat per Esquerra que és el d'una escola de qualitat, innovadora i catalana, amb una llengua vehicular, la catalana, emmarcada en la política d'immersió lingüística, que ha de permetre la plena normalització del català com a llengua nacional i de trobada de tots els ciutadans del nostre país. El Pla per la Llengua, la Interculturalitat i la Cohesió Social, posat en marxa per Esquerra, quan liderava el Departament d'Educació, és un molt bon exemple de planificació per assolir que la el català sigui realment el vehicle de comunicació normal per a tots els nens i nenes i joves catalans.
Però tot plegat, s'ha emmarcat en un debat contaminat, que més que la defensa per dos dels pilars fonamentals del nostre país, l'escola i la llengua, ha semblat una prova per demostrar que ERC no existia i que s'havia diluït en un magma governamental insípid i incolor.
Però no, Esquerra som una força responsable i amb uns principis rectors que ens porten a governar amb coherència i amb la força que ens permet el volum d'escons que aportem a la majoria parlamentària. Que ningú posi en dubte que ERC és un partit nacional i d'esquerres, que ens creiem el país i les persones, que no entenem el país sense les persones.
Que som un partit útil per aquest país i les persones que el formen.
I que el govern de la Generalitat de Catalunya interposi un recurs d'inconstitucionalitat a aquest conflictiu decret d'ensenyament no és una victòria d'Esquerra, sinó de Catalunya. Per això, el desenllaç, em resulta tant gratificant.

[@more@]



Comentaris tancats a Recurs al decret d’ensenyament, un victòria de Catalunya

L’escola catalana: un model exemplar

L'ensenyament de la llengua als centres docents és un dels elements clau per a la transmissió intergeneracional del català i és també la garantia que el coneixement i l'ús de la llengua s'estén al conjunt de la societat. Per aquests motius, la normalització lingüística ha estat una preocupació constant de l'administració educativa.

La Llei de normalització lingüística de 1983 va establir que el català fos la llengua pròpia de l'administració catalana, de   la toponímia i de la retolació, dels mitjans de comunicació propis de la Generalitat i de l'ensenyament. Amb aquesta decisió es va potenciar la llengua pròpia de Catalunya i es va intentar reequilibrar la situació sociolingüística de les dues llengües oficials. En els quinze anys de vigència de la Llei es va aconseguir estendre el coneixement del català entre la gran majoria de la població.

Tanmateix, aquest coneixement generalitzat del català no ha comportat una extensió prou significativa de l'ús de la llengua catalana i la   Llei 1/1998, de política lingüística, que va substituir la Llei de normalització lingüística de 1983, no ha fet canviar substancialment aquesta situació. En els darrers anys s'estan produint, a més, tot un seguit de canvis importants en els camp tecnològic, cultural i comercial que impliquen canvis socials i econòmics a la societat catalana, com l'arribada a Catalunya d'immigrants procedents d'indrets d'arreu del món, que representa un enriquiment i una complexitat cultural en l'entorn social   i, per tant, també  en l'entorn educatiu.

Aquests processos de globalització de l'economia i de les indústries culturals beneficien de manera clara les grans llengües internacionals i les llengües més fortes des del punt de vista demogràfic, econòmic i polític, i per això la majoria de les comunitats lingüístiques del món actual han de protegir el seu espai lingüístic. En el cas català, se centra en la defensa del paper de la llengua catalana com a eix vertebrador del sistema educatiu a Catalunya i com a element clau que ha de garantir la cohesió social i la   competència comunicativa de la població.

Un dels objectius bàsics del sistema educatiu a Catalunya és que tot l'alumnat, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, ha de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria. El sistema educatiu a Catalunya ha de garantir que tota la població tingui el dret a conèixer les dues llengües oficials i que, per tant, tothom pugui ser capaç d'usar-les amb normalitat, ja que el seu coneixement és una garantia de la igualtat de drets de la població del nostre país. És, per tant, una qüestió lingüística, però també   una qüestió de qualitat, d'equitat i de cohesió social.

A les escoles de Catalunya no hi ha un problema lingüístic. El sistema d'immersió lingüística s'aplica a Catalunya des que l'any 1983 s'aprovà la Llei de Normalització Lingüística, amb uns resultats excel·lents, com fan palès les moltes generacions que s'han format amb aquest sistema.

Qualsevol alumne del sistema educatiu català té garantit el respecte als drets que recull La Llei de Política Lingüística. El sistema d'immersió lingüística està avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional. Un informe del Consell d'Europa de setembre de 2005 que avalua la normalització lingüística, destaca l'excel·lent model lingüístic que s'utilitza a l'escola catalana.

Els estudis realitzats fins ara donen a Catalunya uns resultats en competència lingüística en castellà iguals o superiors als de la resta de l'Estat. No hi ha, doncs, problemes lingüístics a l'escola catalana. Tothom veu respectats els seus drets i garantida una plena competència lingüística en català i en castellà al final de l'etapa de primària, i des de l'Administració educativa catalana s'està treballant per aconseguir el mateix amb l'anglès.

No hi ha cap sentència que qüestioni el model d'immersió lingüística. Ningú posa en dubte el model actual, perquè el model funciona.

Tot aquest fals debat al voltant de la llengua a les escoles catalanes forma part d'un discurs molt concret que pretén crear un problema que, en realitat, és inexistent. Des d'Esquerra vetllem i vetllarem perquè això no afecti les escoles catalanes i perquè aquestes puguin continuar desenvolupant la seva tasca amb normalitat.

[@more@]

1 comentari

Hi tornem a ser

Ara feia molt temps que no escrivia al bloc. Demano disculpes pels lectors que tinc, pocs o molts, mai ben bé se sap.
No acabava de trobar el moment.
Us vull anunciar que no hauré de canviar el títol del meu bloc, perquè continuaré exercint de diputat al Parlament de Catalunya, defensant els interessos d'Osona i del Lluçanès.
M'omple d'orgull poder està a la cambra que representa el poble de Catalunya, que malgrat no sé el parlament que mereix la nostra nació és el nostre Parlament. Tant debò depenguem cada cop menys de la cambra legislativa espanyola, però amb l'estatut retallat de Mas i ZP sembla difícil.
Aquesta legislatura, malgrat que sembli una redundància, serà molt legislativa i molt de gestió, el govern d'Entesa ha de demostrar que sap governar bé, fer-ho ja ho va fer el tripartit, però ara toca mostrar-ho. Segurament serà una legislatura sense tant soroll, malgrat alguna maragallada de l'Ernest, malgrat que La Vanguardia munti guàrdia davant les conselleries vigilant quines banderes hi ha.
Com a parlamentari, seré el portaveu d'Esquerra a la Comissió d'Educació i Universitats, on faré de ponent en l'elaboració de la Llei Catalana d'Educació, fruit del Pacte Nacional per l'Educació. Com diu un company de partit: tela! Per mi és un repte que encaro amb il.lusió, amb ganes de fer bona feina davant un dels temes claus per qualsevol nació.
A més de la tasca en aquesta comissió, formaré part de la comissió de polítiques rurals, en la del Síndic de Greuges i seré el secretari de la Comissió de Peticions.
Aquesta és la feina que no es veu, la de les comissions, la qual és tant o més important que les sessions plenàries al Parlament.

[@more@]

27s comentaris

Cohesió social: cohesió nacional

 Discurs de Carod-Rovira en la presntació del pacte d'Entesa (Vilaweb TV)

L'1 de novembre la ciutadania de Catalunya i d'Osona es va pronunciar. I ho va fer, primer, amb un càstig a tota la família política amb una alta abstenció. Cadascun dels tres grans partits de Catalunya ha rebut dels seus una abstenció que caldrà que cadascú interpreti com a desengany en relació amb les promeses o expectatives creades.

En segon lloc, els qui van votar van indicar que, davant del plebiscit plantejat per Mas "o jo o el tripartit", decidien donar una nova oportunitat al catalanisme d'esquerres. Els partits de l'anterior govern perdien quatre diputats en total, dos cap a la centre dreta nacionalista, dos cap a la centre esquerra lerrouxista. Cap missatge clar, doncs, de canvi de línia.

Amb aquest panorama postelectoral i recordant que en campanya s'havia dit que els dos primers partits volien governar sense el suport 'Esquerra. L'un sol amb suports puntuals del PP i el suport soto voce del PSOE i l'altre només amb ICV, els primers passos portaven, amb el suport de Madrid, a nomenar Mas president.

Esquerra, en tercera instància, quan els altres ja havien decidit les seves prioritats, ha pogut triar i ho ha fet per un govern d'entesa nacional pel progrés.

Per quines raons?

Perquè és el govern que s'ha pogut decidir a Catalunya. Els altres, tots presidits per Mas, eren desitjats i empesos des de Madrid pel PSOE o pel PP. És el govern que evita el pitjor, la psoevergència. CiU ha mostrat el seu escàs catalanisme pactant directament a Madrid amb Zapatero la formalització d'un govern Mas.

A més, un cop sabut que ni CiU ni PSC no oferien altra cosa que desplegar l'Estatut en els propers anys i que no hi havia damunt la taula cap proposta sobiranista, Esquerra ha considerat que la prioritat és garantir la cohesió nacional i, per tant, la cohesió social. Ja ho varem dir durant la campanya aquí a Osona, fusionem les polítiques socials i culturals per la cohesió nacional.

Hi ha molts opositors a l'entesa nacional i de progrés retreuen a Montilla els seus orígens en l'emigració. L'altre candidat, pota negra catalana, retorna als seus orígens tèbiament catalanistes per practicar polítiques de partit frontissa espanyol, i posa interessos particulars per sobre dels del país. Ho va demostrar en la retallada pactada entre Mas i ZP.

L'entesa és la fórmula més vàlida perquè la propera legislatura no sigui només un pols entre identitaris catalanistes i espanyolistes. Ho entronquem amb el que sempre hem dit, hem d'acabar amb la Catalunya dual de la nació de dretes i l'esquerra anacional. Per això Mas volia pactar amb el PSOE, per espanyolitzar el PSC. És això construcció nacional?

Per a la normalització política del país, és important que Esquerra sigui la força alternativa d'esquerres a la centredreta de CiU. Això ja es dóna en molts municipis i en els resultats globals de la comarca. Que Esquerra sigui la segona o primera força juntament amb CiU és bo pel sobiranisme, i Esquerra ha de continuar eixamplant el seu espai electoral. Aquest acord pot facilitar l'acceleració d'aquest procés de nacionalització del mapa polític, és un pacte en clau de construcció nacional.

I, per acabar, en un tema tant sensible per Osona com la immigració, davant les propostes de Mas, només un govern d'esquerres pot liderar sense excessius qüestionaments una política d'immigració que alhora garanteixi la seva incorporació social, que no vagi en detriment de les capes mitjanes, i que possibiliti la incorporació lingüística. Les propostes en matèria d'immigració de CiU han estat fets des de la por i en reacció, no en construcció, un discurs que alimenta el populisme xenòfob que ja ha entrat en alguns municipis de casa nostra.

Aprofito per agrair el suport dels osonencs i osonenques que han confiat en esquerra, situant-la com a segona força;   i renovo el meu compromís de servei a la comarca i la seva gent per a construir un futur més just i més lliure des de l'escó del Parlament de Catalunya o des de la federació comarcal d'Osona per fer de nexe entre el territori, els seus municipi i la seva gent amb les institucions d'aquest petit gran país nostre.

Publicat al setmanari El 9 Nou

[@more@]

31s comentaris

Eleccions fetes

Malgrat l’apocalipsis electoral que amenaçava l’esquerra nacional, hem aguantat. Gràcies a qui ens heu donat, de nou, la confiança i els qui ho heu fet per primera vegada.

És de lamentar l’alta abstenció, engreixada sobretot per votants nostres i de socialistes. Però els hem d’engrescar, i estic segur que ho sabrem fer.

I preocupant és l’aparició dels demagogs espanyolistes falsament cosmopolites de Boadella i de De Carreras. S’acomplexaran els socialistes? Em preocupa que promocionin una Catalunya lingüísticament segregacionista.

La campanya ha estat dura i llarga. A Osona hem fet molta feina, un treball que és el punt de sortida per aquesta legislatura, perquè sigui diputat o no, Esquerra Republicana de Catalunya d’Osona treballarà pel benestar i el progrés equilibrador de la comarca.

Per acabar, vull compartir la meva satisfacció perquè a Olost, el meu poble, Esquerra ha guanyat per primera vegada des del restabliment de la Generalitat. És una satisfacció enorme.

Ara toca negociar. Tinc una cosa clara, ERC només pactarà un govern que no depengui de Madrid i que vetlli per les persones.

[@more@]

2s comentaris

Dia de reflexions

Avui és dia de reflexió. Un dia de reflexió ben estrany, normalment era un dissabte, la gent feia festa, es podia fer la partideta tranquil·lament o bé passejar i trobar-te amb d’altres veïns.
La voluntat il.luminada del Molt Honorable President Pasqual Maragall ens va regalar unes eleccions per Tot Sants, en un dimecres.
La data escollida, no tant perquè sigui l’1 de novembre, sinó més aviat perquè cau en dimecres, deixa la porta oberta a diferents incògnites.
Una que em preocupa és la dels joves, sobretot els universitaris que estudien lluny de casa i que viuen a la ciutat on estudien. Potser a aquests els farà mandra tornar al poble el dimecres per votar i tornar a marxar el dijous. Espero que no i que vagin a votar. En una societat que els ha convertit en pàries els joves han de votar i dir-hi la seva.
M’espera un dia llarg de reflexió, segurament repassaré la campanya, el que hem fet i el que hem deixat de fer, el què he dit i el que també m’hauria agradat dir i que ara no hi sóc a temps.
I, sobretot, gaudiré d’aquest moment personal tant especial, aquest privilegi de representar unes sigles històriques com les d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’aixopluc d’un ideals tant nobles com la defensa dels interessos de les classes populars.

[@more@]

1 comentari

Unió o Esquerra

Aquest vespre, al Cinema Vigatà, Esquerra Osona celebra l’acte central, comptarem amb la presència de Carod-Rovira, president del partit i candidat a la presidència de Catalunya. I això, ho diem amb tota la convicció possible, Carod és el nostre candidat, ni Mas ni Montilla. Qui voti ERC no votarà cap dels candidats abans esmentats, sinó Carod i el programa d’esquerres i nacional del nostre partit.
I és que la sociovergència vol mantenir l’status quo reforçant la Catalunya dual de l’esquerra anacional i el nacionalisme conservador (si no reaccionari); un dualisme que també el volen portar trencant en dos el país, el de l’àrea metropolitana socialista i anacional i l’interior nacionalista i conservador.
Esquerra Republicana de Catalunya trenca aquesta lògica. L’esquerra nacional representem la confluència dels valors republicans i progressistes amb la lluita nacional catalana. I això es fa des de la creença en el valor cívic del país. La nació catalana són les persones, i les polítiques han de ser pensant en les persones.

Aquesta feina de governar pensant en les persones, amb l’horitzó d’una Catalunya lliure sempre present, és a dir, en el sobiranisme social, és el què hem fet els republicans al govern, al de la Generalitat i en les ajuntaments on governem. Els fets ho avalen, ens avalen, i ho hem pogut comprovar en els diferents actes sectorials i de proximitat que hem fet per la comarca.

Però Esquerra Osona, si té una prioritat és la de treballar per la comarca. Ens hem erigit com la segona força política de la comarca, en nombre d’alcaldes i regidors i en les eleccions nacionals i estatals. Esquerra és l’alternativa a la comarca de la dreta catalana. I això té importància? Doncs sí, perquè la presència d’un diputat republicà osonenc ha permès tractar la comarca lluny del deix paternalista i patrimonialista d’Unió i Convergència, i l’ordre no és anecdòtic, ja que el diputat territorial de la federació conservadora ha estat Espadaler. Quants cops s’ha repetit el fet de veure al diputat Espadaler recollint neguits ciutadans per denunciar però mai per construir?
El model conservador per la comarca també comporta altres coses, com ara encarar el creixement amb temor, amb conservacionisme en podríem dir. CiU enllaça creixement amb caos, amb destrucció i amb pèrdua d’identitat. Perversament emparella creixement amb la despersonalitzada àrea metropolitana. Però no es pot ser tant simplista. Davant els reptes no es pot amagar el cap sota l’ala. Davant els reptes: responsabilitat i fermesa, visió de conjunt i capacitat de consensuar, per no excloure. Davant els reptes que haurà d’encarar la comarca en els propers anys, ERC proposem el nostre triangle Universitat (formació) – Empresa – Territori.

Davant els reptes, Esquerra aporta idees constructives lluny de l’oportunisme i la demagògia destructiva. Per què Espadaler està per l’Alt Ter? Per anar en contra d’Esquerra. Per què Espadaler està en contra dels canvis en les urgències? Per anar en contra d’Esquerra. No importa que Esquerra davant les vegueries digui que cal basar-se en el consens i que no serveixi per engreixar la burocràcia. Tant se val si Esquerra no ha proposat el canvi ni defensa aquest canvi de les urgències i demana diàleg amb els alcaldes i el sector sanitari del territori. Per què Espadaler es recorda del metro comarcal ara i no quan el seu partit, UDC, governava amb CDC? Qui destraleja? Qui aporta propostes?

Però compte, que el projecte d’ERC no és el de l’esquerra de disseny tampoc, la de l’estètica però buida de contingut.
Així que ni reunions secretes a Doñana amb el PP, ni bus de l’estatut. Ni plantes de compostatge com la de Sant Martí d’Albars o plantes de purins que han de tancar ni incineradores de Sant Pere. Ni l’oportunisme que pacta un estatut insuficient a canvi de poder ni polítiques forestals on l’arbre no ens deixa veure el bosc .
Osona té davant escollir si la veu osonenca sols serà conservacionista, temorosa, que s’alinearà amb la política del xec social, del desmantellament de l’estat de benestar i de la ciutadania per punts o bé per la visió nacional i progressista, la dels valors republicans cívics de col·locar les persones com a prioritàries, la de la cohesió des de la identitat inclusiva i la política social amb propostes per encarar els reptes amb valentia, amb idees i amb esperit constructiu.

Esquerra Osona ha fet d’enllaç entre el Parlament i la comarca, entre la comarca i el Govern. Ho volem tornar a fer, ho vull tornar fer, per convicció política amb contingut social i nacional.
(Publicat al setmanari El 9 Nou)

[@more@]

17s comentaris

Una societat moderna per un Lluçanès viu i amb futur

Article conjunt dels alcaldes i alcaldesses republicans del Lluçanès i la portaveu d’Acord Municipal de Sant Bartomeu del Grau.
El podeu llegir a continuació.

[@more@]Esquerra encara les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest dia 1 de novembre de 2006 amb una renovada il·lusió en la consolidació d’una societat avançada i per a tothom i en el refermament del seu compromís per la construcció d’una Catalunya nacionalment sòlida. Esquerra és la garantia de la transformació social cap a cotes més altes de llibertat i de justícia, tant individuals com col.lectives. Esquerra és la garantia de la construcció nacional d’un país viu i de futur, amb la seva pròpia identitat en una Europa de les persones i dels pobles, d’una Catalunya que es vol integradora i lliure.

El nostre és un compromís efectiu. Esquerra i les seves llistes associades són una mostra clara de gestió municipal al Lluçanès: des dels ajuntaments dels nostres municipis i del Consorci del Lluçanès ho anem demostrant dia rere dia, endegant projectes necessaris per als vilatans amb l’horitzó d’avançar en el ple assoliment de l’estat del benestar per a tots ells. A Esquerra som gent amb capacitat de respondre als problemes de les persones des d’una decidida perspectiva de progrés, d’escoltar el conjunt dels ciutadans i les seves associacions, de generar projectes útils i engrescadors per al futur, amb capacitat de trobar un ampli consens… Des del Govern de la Generalitat s’ha demostrat aquesta mateixa capacitat en els diferents Departaments que estaven sota la titularitat d’Esquerra, i en són exemples de tot plegat el Pacte Nacional per a l’Educació, la implicació en la modernització d’estructures econòmiques i productives, la llei de serveis socials, el pla de ciutadania, les construccions escolars i esportives, l’augment de professorat, i un llarg etcètera.

La decidida aposta per a l’equilibri territorial amb un augment considerable de les aportacions als ajuntaments, ha revertit i molt al Lluçanès, podent endegar projectes molt importants per als nostres municipis. Des de l’àmbit municipal i comarcal, a través del Consorci, és clau comptar amb un govern que no obviï que l’Administració local és la que els ciutadans tenim més propera i que, per tant, detecta en un primer moment les necessitats i problemàtiques de la majoria de la població. Satisfer aquestes necessitats és l’objectiu de tots els que estem al capdavant dels ajuntaments dels nostres municipis, per això ens cal que a la Generalitat hi hagi un govern capaç de gestionar el dia dia amb una perspectiva social del catalanisme suficient, i amb un catalanisme d’esquerres suficient. Ens cal una Esquerra forta en el proper govern de la Generalitat per poder continuar amb la línia de transformació que el Lluçanès està vivint des que la gent de l’esquerra catalana independent governa.

Així, doncs, l’1 de novembre vota per la garantia d’un govern nacional i socialment fort.

Signen aquest Manifest:

Montse Barniol, alcaldessa d’Alpens
Ramon Besora, alcalde de Prats de Lluçanès
Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà
Josep M. Freixanet, alcalde d’Olost
Marta Tuneu, 2a tinent d’alcalde de Sant Bartomeu del Grau

2s comentaris