La segregació escolar no és la solució, conseller Maragall

Ahir el conseller d’Educació, Ernest Maragall, ens va sorprendre amb un projecte de crear aules fora dels centres educatius destinades a nens i joves immigrats que arriben a mig curs.

Quan encara no fa quatre anys del sistema d’aules d’acollida per acollir els alumnes d’origen immigrat, no crec que sigui la millor solució segregar dels espais educatius als joves acabats d’arribar a casa nostra.

La segregació no és la solució a la realitat de la nostra societat. L’escola inclusiva catalana no deixa lloc a la segregació que apunta a la línia de flotació de la cohesió.

Les aules d’acollida són diana dels atacs de la dreta catalana i la dreta espanyolista del PP. Van córrer a aplaudir una mesura segregadora com aquesta i a disparar, dialècticament, contra les aules d’acollida. Un front comú molt aclaridor en el tema…

Hauríem de treballar perquè es dotin de majors recursos a les aules d’acollida i en els centres en general, sense caure en la temptació de passar la patata calenta a uns ajuntaments sobrecarregats en demandes i sovint infradotats de finançament.La cohesió social és innegociable a casa nostra, i l’educació hi juga un paper central. 

Podeu llegir sobre aquest tema en aquest notícia de El Punt

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: La segregació escolar no és la solució, conseller Maragall

  1. Com bé dius, no s’ha deixat temps a les Aules d’Acollida per desmostrar la seva vàlua i ja inventem una nova fórmula. L’Educació i la Integració han de tractar-se més seriosament.

  2. Les dades actuals d’alumnes immigrants són conloents: en els darrers anys la immigració ha crescut en cinc cursos un 459% arribant a un promig del 12,5%. Ara bé, la distribució d’aquesta immigració, com tots sabem, no és homogènia i la major part està concentrada a la xarxa pública ,18%, mentre que els centres concertats no arriben al 5%. Aquest dèficit de corresponsabilitat en l’atenció i integració de la immigració dins de la xarxa pagada amb diners públics és un dels principals problemes del sistema educatiu català i sembla que des de l’administració no s’està fent res per solucionar-ho.

    Quan el Departament d’Educació va ser governat per Esquerra es van introduir les “aules d’acollida” , una eina que , amb les seves limitacions, ha respost a les expectatives previstes i ha permès , per una banda, l’atenció de l’alumnat nouvingut i , per l’altra, que a les aules es rebaixi el sentiment d’angoixa de rebre contínuament alumnat nou. Aquesta eina comporta uns aventatges evidents: els alumnes nous poden ser atesos , tenen hores de classe amb els altres companys, comparteixen patis i menjadors,… en definitiva una eina que ha solucionat lleugerament el problema.

    Ara, el Sr. Maragall, proposa la creació d’aules d’immigrants. Sense concretar clarament on seran, quant de temps hi estaran, …Unes aules on guetitzarem l’alumnat nouvingut sense contacte amb la població del país en un intent de donar un respir a les escoles sobresaturades d’immigració. És aquesta una solució necessària quan ja teníem una eina prou bona que només calia ampliar i corregir lleugerament?

    Des del meu modest punt de vista crec que aquesta mesura només intenta “reduir els costos de l’atenció als nouvinguts” concentrant-los en centres, però això es farà amb costos afegits evidents: la pèrdua de contacte amb la realitat i l’entorn, el coneixement dels futurs companys, l’ampliació del vocabulari après a l’hora d’esbarjo o menjador amb els alumnes del país, la impossibilitat de celebrar cap aniversari o festa amb companys de classe en català,…

    Deixem-nos de nous invents, deixem de reduir els problemes i buscar solucions màgiques i encarem la realitat del sitema educatiu català: per una banda, cal equilibrar l’immigració en centres públics i concertats i , si aquest no volen, que no rebin ajuts públics; per altre banda, ampliem les aules d’acollida dins dels centres públics i concertats: dues , tres , quatre, les necessàries per poder fer la integració a un cost raonable però eficient. El demés és estalviar diners i amagar el cap sota l’ala quan s’han de demanar responsabilitats a la concertada.
    Article publicat a http://blocs.xtec.cat/educat

  3. Nice post about “La segregació escolar no és la solució, conseller Maragall”.

  4. coach bags diu:

    Realmente me gusta. Gracias por compartir con nosotros. *

  5. * Peix del Mar, Air Jordans va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

  6. No se sap molt bé que has fet una molt dur, la creació de la seva bella història sobre el lloc. Llavors, quin tipus de persones que busquen feina fan la redacció de tesis per escrit o tesi d’investigació.

  7. L’escola inclusiva catalana no deixa lloc a la segregació que apunta a la línia de flotació de la cohesió.

Els comentaris estan tancats.