Reilgió o Cultura religiosa?

La societat actual a Catalunya és diferent de la del final del segle 20, en què quan es parlava de religió bàsicament es pensava en una, la religió catòlica, donat que la presència de les altres era minoritària. Actualment la diversitat cultural i, per tant, religiosa és molt present a la societat i a les aules. A Catalunya tenim un 14% de l’alumnat procedent de la immigració, mentre en un bon nombre de centres, el percentatge està entre el 20 i el 30%, i en alguns se supera el 80%. La societat catalana d’avui està formada, des del punt de vista religiós, per una part de la societat que es declara en diferents graus de religió catòlica, una part de població que es declara no creient, una part minoritària però en creixement de confessió islàmica, unes minories que pertanyen respectivament a les comunitats evangèliques i jueva, i minories més petites d’altres religions.

Per tant, quan ara parlem de religió a l’escola hem de fer-ho tenint present la pluralitat cultural i religiosa de la nostra societat.

És bastant probable que, seguint el marc normatiu actual, en una aula d’alumnes d’un centre educatiu ens trobem, cada vegada més, amb percentatges variables de famílies que sol·licitin classe de religió catòlica, altres de religió islàmica, una part important que no volen religió i, per tant, han de fer activitats curriculars alternatives, i també és possible que hi hagi algú que pertanyi a una religió minoritària i que demani també ensenyament de la seva.

Aquesta situació ens porta a un escenari de divisió de l’alumnat d’un mateix grup en tres o més subgrups, en funció de les creences familiars.

Això comporta diverses conseqüències pedagògiques. En primer lloc, la separació de l’alumnat per motius ideològics. També la vehiculització de coneixements, valors i normes diferents, que no ajuden a la cohesió social perquè aguditzen les diferències de caire ideològic i de comportament social. I finalment, les serioses dificultats d’organització a l’hora de fer horaris per fer compatible l’horari dels grups i subgrups amb el professorat implicat.  Des d'aquest punt de vista cal potenciar una escola inclusiva i no segregadora, d’entendre l’escola com un espai de convivència i de respecte a la diferència, de donar acollida a tot l’alumnat, de potenciar un treball intercultural de respecte a totes les cultures, llengües i creences, i de facilitar el més ràpidament possible l’ensenyament de la nostra llengua i els valors democràtics de convivència que ens hem dotat. Perquè estem convençuts que per avançar com a país necessitem una societat cohesionada en què tothom tingui els mateixos drets i també els mateixos deures i això només és possible des del reconeixement i respecte a les diferències i buscant molt més el que ens uneix que no pas el que ens separa.

És des d’aquesta perspectiva que penso que l’ensenyament confessional de la religió ha de quedar fora de l’escola i que pertany a l’àmbit de la família i de la comunitat religiosa. Cal impulsar l’ensenyament d’una matèria comuna per a tothom, sigui creient o no, i sigui quina sigui la seva religió concreta.

En conseqüència, el que cal proposar és l’ensenyament de la cultura religiosa en sentit ampli, considerant la religió com un element cultural i significativament important en la història de la humanitat.

Aquesta matèria hauria de contemplar l’estudi del fet religiós d’una manera objectiva i sense partidisme tal com es planteja qualsevol altre contingut escolar. Ha d’analitzar el fet religiós a l’antiguitat i a les cultures precolombines d’Amèrica. Ha de considerar l’estudi dels trets principals de cadascuna de les religions més importants, com ara l’hinduisme, el budisme, el judaisme, el cristianisme en les seves variants catòlica, protestant i ortodoxa, i l’islam. Analitzant la seva evolució històrica i la implantació social en l’actualitat, la seva aportació a la societat i la seva contribució a l’art i a la cultura.

La matèria de cultura religiosa hauria d’incorporar també l’estudi del pensament agnòstic i ateu. Cal que es remarqui aquells aspectes positius de les diferents creences o maneres de pensar, destacant els aspectes comuns a totes elles.

Aquesta matèria hauria d’incloure l’estudi de la laïcitat, pensament propi del món modern, que separa el poder polític i l’àmbit públic de les creences religioses de cadascú, que pertanyen a l’àmbit privat, que reivindica una manera de pensar i d’organitzar la societat allunyada de tot dogma, basada en el respecte als valors democràtics de convivència i en la defensa dels drets humans.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Reilgió o Cultura religiosa?

  1. Jaume diu:

    Totalment d’acord amb la seva opinió. Precisament he defensat aquesta opció al recent congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Religió (EASR) a Bremen, Alemanya. Trobarà més info al meu blog (http://estudioreligiones.blogspot.com) o li puc enviar la meva ponència per e-mail.

  2. És des d’aquesta perspectiva que penso que l’ensenyament confessional de la religió ha de quedar fora de l’escola i que pertany a l’àmbit de la família i de la comunitat religiosa.

Els comentaris estan tancats.