Canvi d’adreça: blocs.esquerra.cat/josep-maria-freixanet

Em canvio de bloc i vaig al d’Esquerra, la nova adreça és:

http://blocs.esquerra.cat/josep-maria-freixanet



Comentaris tancats a Canvi d’adreça: blocs.esquerra.cat/josep-maria-freixanet

La Veu d’Esquerra

Ha sortit el número 9 del butlletí comarcal d'ERC a la comarca, us el podeu llegir a la web del partit d'Esquerra Osona, mireu aquí.

A continuació podeu llegir l'article que hi publico. També hi han escrit la Georgina Oliva, el Josep Culí, Marta Rovira, Isaac Peraire i Jordi Casals.

[@more@]

Forts a Madrid per recuperar la Força de Catalunya 

Comencem el 2008 preparant unes noves eleccions: les espanyoles. Hi ha qui diu que ens caldria abstenir-nos, que no són les nostres, que a Madrid no hi hem de fer res, etc. Totes elles opinions respectables, però heus aquí que malauradament és a la capital del país veí on acaben prenent bona part de les decisions que ens afecten. 

Seran, diuen, unes eleccions marcades per la situació econòmica; heus aquí on cal que també actuem de canalitzadors i catalitzadors cap a la societat i, en un moment de desencís polític, transmetre a la gent una sèrie de dades i propostes que poden millorar el seu benestar i que l'independentisme d'esquerres esdevingui el seu interlocutor liderant el procés. 

L'estudi científic elaborat per la Fundació Irla i que tots i totes podeu consultar, ens donen unes dades prou significatives que hem de saber posar a l'abast de tots els ciutadans i ciutadanes. 

L'expressió "cornuts i pagar el beure! " que representa l'espoli fiscal de l'Estat cap el nostre país, que no ens permet desenvolupar les polítiques que els catalans i catalanes necessitem, no pot continuar. Només l'únic partit que ens diem i som independentistes, tenim la capacitat per poder esborrar semblant expressió de la nostra realitat. 

Esquerra Republicana de Catalunya ha de continuar liderant el procés d'avanç en la sobirania nacional. Només una Esquerra forta, amb un Grup parlamentari a Madrid poden fer recular aquells que ens volen fer sentir una província d'Espanya. 

Esquerra representa la idea de cohesió nacional, i les polítiques de cohesió necessiten els recursos necessaris que només un sistema de finançament "nacional" ens pot facilitar . La propera legislatura ha de servir per recuperar els recursos catalans que es queden a Madrid, ja no només per justícia sinó també per necessitat de frenar la regressió que pateix Catalunya com a nació europea.

El país necessita foragitar les polítiques d'aquells que afavoreixen els enfrontaments i les divisions com a benefici propi, que obren la caixa dels trons sols per fer soroll i no per encarar els problemes. ERC és i ha de ser l'eina que obri el camí perquè Catalunya pugui avançar cap el seu progrés econòmic i social, i la seva sobirania nacional, buscant solucions i eines perquè sigui possible. El suara esmentat nou sistema de finançament és el pilar bàsic per això.

Per tot això i molt més cal posar-nos les piles per fer possible el repte que l'independentisme català sigui prou fort perquè Catalunya avanci i no sigui sols una moneda de mercadeig.



1 comentari

La segregació escolar no és la solució, conseller Maragall

Ahir el conseller d’Educació, Ernest Maragall, ens va sorprendre amb un projecte de crear aules fora dels centres educatius destinades a nens i joves immigrats que arriben a mig curs.

Quan encara no fa quatre anys del sistema d’aules d’acollida per acollir els alumnes d’origen immigrat, no crec que sigui la millor solució segregar dels espais educatius als joves acabats d’arribar a casa nostra.

La segregació no és la solució a la realitat de la nostra societat. L’escola inclusiva catalana no deixa lloc a la segregació que apunta a la línia de flotació de la cohesió.

Les aules d’acollida són diana dels atacs de la dreta catalana i la dreta espanyolista del PP. Van córrer a aplaudir una mesura segregadora com aquesta i a disparar, dialècticament, contra les aules d’acollida. Un front comú molt aclaridor en el tema…

Hauríem de treballar perquè es dotin de majors recursos a les aules d’acollida i en els centres en general, sense caure en la temptació de passar la patata calenta a uns ajuntaments sobrecarregats en demandes i sovint infradotats de finançament.La cohesió social és innegociable a casa nostra, i l’educació hi juga un paper central. 

Podeu llegir sobre aquest tema en aquest notícia de El Punt

[@more@]



8s comentaris

Pel dret a decidir des del món local

Avui s'ha presentat el manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir. S'ha fet al Parlament.

Des del món local també es construeix el camí cap a la independència.

Per cert, una lluçanenca és una de les promotores d'aquest manifest, la Montserrat Juvanteny de Prats.

[@more@]

Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d'autogovern i de relació amb l'Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l'opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d'avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Ja no es tracta únicament de la resolució d'un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d'èxit un model català de benestar – nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.

Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l'obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.

És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l'actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:

  • Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col"lectiva.
  • El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l'administració més propera a la ciutadania.

I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per

  1. articular un ampli moviment d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
  2. contribuir a generar un clima d'opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
  3. realitzar activitats d'afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l'horitzó d'obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
  4. fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d'avenç cap a l'exercici del dret a decidir.
  5. ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d'Europa i d'arreu del món.
  6. emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

1 comentari

Altre cop vam ser molts al carrer

Ahir Catalunya va fer un pas més cap a la independència, des de la dignitat com a poble.Humilment crec que es va superar la febrada del català emprenyat (aquesta expressió nascuda de La Vanguardia, amb la intenció de donat un to conjuntural el sobiranisme creixent a casa nostra).Uns diran que vam ser més els altres menys. Alguns no diran. Però vam ser, i molts. I per primera vegada en molt de temps, els convergents i els d’Unió van sortir al carrer.

Però no hi érem tots, i aquesta poca voluntat d’estar al costat del poble català, malgrat es trepitgi un ull de poll al PSOE (i parlo de PSC però també dels sindicats majoritaris), costarà molt de ser acceptat per la ciutadania.

Altre cop vam ser al carrer, com al 18 de febrer del 2006 també vam ser molts.

Podeu veure aquest vídeo resum a Vilaweb TV o llegir aquest apunt del bloc del Jordi Casals on hi ha enllaçat fotografies dels d’Esquerra d’Osona i el Lluçanès a la manifestació. N’hi havia més. I en serem més.

[@more@]

1 comentari

L’Educació, la pedra de toc de la construcció nacional

Amb la conferència de premsa del conseller d’Educació Ernest Maragall, sobre la propera Llei d’Educació d’avui, només s’ha presentat un document amb les línies bàsiques de la futura llei. A partir d’aquí cal obrir un debat obert i participatiu com vam fer amb el Pacte Nacional, impulsat amb la Consellera d’Esquerra Marta Cid. Vull apuntar que l’acord d’Entesa inclou la necessitat que el país es doti d’una llei catalana d’Educació completa, oberta i pròpia.

Cal que garantim una política de consens entorn d’un fet bàsic i fonamental com l’educació.
Volem i necessitem una llei ambiciosa. Una llei per anar més enllà, no pas per gestionar simplement el que ja tenim; sinó a fer que l’educació esdevingui la pedra de toc de la construcció nacional.  El futur dels fonaments i de les parets mestres de la nació, la ciutadania que la conforma, es construeix a l'escola.

La llei catalana d’Educació esdevé una oportunitat única per consolidar un projecte educatiu de país que garanteixi el dret a l’educació de tots els ciutadans i ciutadanes i que, prenent com a fonament la igualtat, l’equitat i la justícia social, els ofereixi una educació gratuïta i de qualitat i que aposti per l’èxit educatiu, en base també a valors com l’esforç, el sentit crític i la dedicació.
Hem d’esperar que els principis esmentats avui trobin el ressò necessari per formalitzar una llei de mirada llarga, per donar compliment a les necessitats de present i futur que ens demanda la societat catalana.
[@more@]

2s comentaris

UVic al Parlament de Catalunya

Aquesta setmana ha comparegut la rectora de la UVic a la comissió parlamentària d'Educació i Universitats.

Com a portaveu d'Esquerra en aquesta comissió va ser un goig veure com la UVic camina inexorablement a esdevenir una universitat de referència del país, jugant un paper importantíssim en l'equilibri i la cohesió territorial de la nostra nació.

Assumpte Fargas va fer unes valoracions positives de les relacions "exquisides" amb la Comissionada d'Universitats Blanca Palmada i sobre l'increment d'un 12% del Contracte Programa.

Fargas a més també va copsar la proposta que vaig fer, com a portaveu d'Esquerra, d'un augment de places per a formar nous mestres, donant resposta a una necessitat de país. Això suposaria un augment en prop de cent places en un futur immediat.

Per altra banda, també vaig realitzar la proposta de crear un grup de treball en el sí de la comissió parlamentària per dotar d'un finançament estable i per canviar l'estatus de la UVic.

La majoria de la resta de forces van recolzar la proposta feta pel grup d'Esquerra.

Que la UVic és un capital irrenunciable per la comarca és clar, ara, però, cal dotar d'eines a la nostra universitat perquè esdevingui tant aviat com es pugui la universitat de referència de les comarques centrals, així doncs, de referència nacional.

La UVic ha de ser un factor clau d'innovació i cohesió territorial, per Catalunya i per la comarca.

[@more@]

2s comentaris

Discurs com a president sortint del Consorci del Lluçanès

Bona nit, avui em toca acomiadar-me com a President del Consorci del Lluçanès.

No faré un exhaustiu balanç de la gestió de govern, que crec que ha estat molt fructífera, aspecte sobre el qual, però, cadascun de vosaltres i la societat lluçanesa en podrà fer la pròpia valoració. 

Entre aquell discurs de presa de possessió del 2003 i el dia d’avui han passat moltes coses en aquest Consorci i a la comarca del Lluçanès. Vàrem passar moments delicats, fruit del desconeixement mutu i d’una desconfiança injustificada. Ara, i des de la tranquil·litat recuperada, fruit d’un procés seriós d’apropament entre tots, estic convençut que estem en les condicions òptimes per continuar liderant des del Consorci, els reptes dels nous temps que la gent del Lluçanès ens demanda. 

En qualsevol cas afirmo amb orgull que no cofoisme, que hem fet del Consorci una eina per consumar polítiques, que han servit per a planificar i consolidar  des del diàleg, projectes que han obtingut bons resultats: s’ha millorat l’ocupabilitat de la gent del Lluçanès; després de la crisi de Puigneró, hem donat la volta a la situació negativa del 2003 i podem dir amb satisfacció que el Lluçanès és de les comarques de Catalunya on s’estan creant llocs de treball, el que vol dir que l’emprenedoria al Lluçanès és un dels eixos fonamentals de creixement econòmic en els diferents sectors. 

Hem dissenyat tot un conjunt de línies estratègiques i d’actuacions  que permeten fer les  nostres estructures territorials més dinàmiques i adaptables als canvis constants que es donen. 

L’atenció a les persones, la dinamització dels joves, els espais de dia, les biblioteques, l ’inventari del patrimoni, el projecte de biomassa, territoris serens, les TIC, … ; Em semblaria poc adient avorrir-vos amb una tirallonga de projectes i accions realitzades que tot i ser molt importants les podeu consultar al web del Consorci. I aquest és un llegat de tots i totes vosaltres, i alhora un repte de gestió per als que en el dia d’avui agafaran el relleu de les noves responsabilitats. 

En definitiva, com a president sortint, us vull obrir una mica els meus pensaments, de dins cap a fora, per  continuar avançant junts. 

Un dels èxits fonamentals d’un territori, d’una comarca que vol progressar i avançar culturalment, social i econòmica, és el de superar la competència entre els  municipis que el conformen per  la cooperació intermunicipal.  Això, que sembla elemental, no sempre ho hem aconseguit totalment. 

Així doncs, només nosaltres, tots i cadascun de nosaltres, sense excepcions ( ajuntaments, entitats consorciades, treballadors i treballadores de Consorci) hem de seguir treballant per aconseguir, amb  responsabilitat institucional, generositat i voluntat de servei que el Consorci del Lluçanès assoleixi els seus objectius, que continuï sent un ens modern, basat en la qualitat l’excel·lència, que defensi i dinamitzi el territori i la seva gent i, per damunt de tot, que transmeti els valors d’una societat justa, base inqüestionable de convivència, progrés i cultura. 

Un dels problemes, reptes que té el Consorci és el seu finançament estable. Haurem de buscar camins imaginatius per compensar aquesta mancança. Ens haurem d’exigir a nosaltres mateixos treballar molt i amb responsabilitat. Haurem d’exigir a les administracions que equilibrin els recursos territorials, jo diria també per evitar el risc de teixir injustícies fent territoris de primera i territoris de tercera en l’accés als serveis bàsics i universals, com ara la telefonia mòbil, la banda ampla, etc. Podríem trobar un finançament estable semblant a les comarques reconegudes? Ho hem d’intentar. 

Hem de ser capaços de posar sobre la taula els nostres problemes, amb tranquil·litat i amb una finalitat constructiva. Si no som autocrítics, difícilment podrem aportar solucions.  

Tots plegats, repeteixo, tenim, doncs, el deure de millorar i modificar, si s’escau, la línia de treball del Consorci, de proposar aspectes claus no previstos fins ara, d’apuntar canvis constructius, de treure tot allò innecessari i redefinir de la millor manera el que cal dir i fer.  

Només el consens, que no la coincidència absoluta d’idees, ens permetrà afrontar el present i el futur amb solidesa. Hem fet i ens espera una tasca col·lectiva que ens ha obligat, ens obliga i ens obligarà a tots plegats a saber renunciar, quan sigui necessari, a personalismes i a interessos locals en bé de les necessitats d’interès comú.  

A vegades actuem amb la lògica de suma zero, quan hauríem de ser capaços de veure i actuar amb la lògica de suma positiva. El Consorci vol ser la combinació de la suma positiva que fan possible que portant-les a terme totes les parts hi guanyen.

Hem après i hem de continuar aprenent a actuar i treballar com un equip, a escoltar i rectificar quan sigui necessari, i a oferir la nostra dedicació, el nostre esforç personal i el nostre temps habitualment des dels millors dels altruismes.  

Per fer-ho possible tenim uns motors importants: els treballadors i treballadores del Consorci, als quals vull agrair la seva tasca, els que avui hi són i els que han trobat altres ocupacions en altres indrets. Una tasca des de la professionalitat, però també des del voluntarisme. Sense la seva complicitat i lleialtat, difícilment hauríem tirat endavant. 

Puc dir-vos amb absoluta passió i convenciment que ha estat un orgull i un plaer l’assumpció de la responsabilitat de President del Consorci del Lluçanès, que he mirat de conduir amb dignitat, convençut que la figura del President ha de ser un reflex del tarannà de la gent del Lluçanès. I també espero haver estat a l’alçada de la representativitat institucional. I si en alguna ocasió us he fallat, us en  demano disculpes.

I finalment, i ja acabo, moltes gràcies a tots vosaltres per haver-me donat aquesta oportunitat. Ha estat una experiència inoblidable de la qual en seré sempre deutor.

[@more@]

26s comentaris

Reilgió o Cultura religiosa?

La societat actual a Catalunya és diferent de la del final del segle 20, en què quan es parlava de religió bàsicament es pensava en una, la religió catòlica, donat que la presència de les altres era minoritària. Actualment la diversitat cultural i, per tant, religiosa és molt present a la societat i a les aules. A Catalunya tenim un 14% de l’alumnat procedent de la immigració, mentre en un bon nombre de centres, el percentatge està entre el 20 i el 30%, i en alguns se supera el 80%. La societat catalana d’avui està formada, des del punt de vista religiós, per una part de la societat que es declara en diferents graus de religió catòlica, una part de població que es declara no creient, una part minoritària però en creixement de confessió islàmica, unes minories que pertanyen respectivament a les comunitats evangèliques i jueva, i minories més petites d’altres religions.

Per tant, quan ara parlem de religió a l’escola hem de fer-ho tenint present la pluralitat cultural i religiosa de la nostra societat.

És bastant probable que, seguint el marc normatiu actual, en una aula d’alumnes d’un centre educatiu ens trobem, cada vegada més, amb percentatges variables de famílies que sol·licitin classe de religió catòlica, altres de religió islàmica, una part important que no volen religió i, per tant, han de fer activitats curriculars alternatives, i també és possible que hi hagi algú que pertanyi a una religió minoritària i que demani també ensenyament de la seva.

Aquesta situació ens porta a un escenari de divisió de l’alumnat d’un mateix grup en tres o més subgrups, en funció de les creences familiars.

Això comporta diverses conseqüències pedagògiques. En primer lloc, la separació de l’alumnat per motius ideològics. També la vehiculització de coneixements, valors i normes diferents, que no ajuden a la cohesió social perquè aguditzen les diferències de caire ideològic i de comportament social. I finalment, les serioses dificultats d’organització a l’hora de fer horaris per fer compatible l’horari dels grups i subgrups amb el professorat implicat.  Des d'aquest punt de vista cal potenciar una escola inclusiva i no segregadora, d’entendre l’escola com un espai de convivència i de respecte a la diferència, de donar acollida a tot l’alumnat, de potenciar un treball intercultural de respecte a totes les cultures, llengües i creences, i de facilitar el més ràpidament possible l’ensenyament de la nostra llengua i els valors democràtics de convivència que ens hem dotat. Perquè estem convençuts que per avançar com a país necessitem una societat cohesionada en què tothom tingui els mateixos drets i també els mateixos deures i això només és possible des del reconeixement i respecte a les diferències i buscant molt més el que ens uneix que no pas el que ens separa.

És des d’aquesta perspectiva que penso que l’ensenyament confessional de la religió ha de quedar fora de l’escola i que pertany a l’àmbit de la família i de la comunitat religiosa. Cal impulsar l’ensenyament d’una matèria comuna per a tothom, sigui creient o no, i sigui quina sigui la seva religió concreta.

En conseqüència, el que cal proposar és l’ensenyament de la cultura religiosa en sentit ampli, considerant la religió com un element cultural i significativament important en la història de la humanitat.

Aquesta matèria hauria de contemplar l’estudi del fet religiós d’una manera objectiva i sense partidisme tal com es planteja qualsevol altre contingut escolar. Ha d’analitzar el fet religiós a l’antiguitat i a les cultures precolombines d’Amèrica. Ha de considerar l’estudi dels trets principals de cadascuna de les religions més importants, com ara l’hinduisme, el budisme, el judaisme, el cristianisme en les seves variants catòlica, protestant i ortodoxa, i l’islam. Analitzant la seva evolució històrica i la implantació social en l’actualitat, la seva aportació a la societat i la seva contribució a l’art i a la cultura.

La matèria de cultura religiosa hauria d’incorporar també l’estudi del pensament agnòstic i ateu. Cal que es remarqui aquells aspectes positius de les diferents creences o maneres de pensar, destacant els aspectes comuns a totes elles.

Aquesta matèria hauria d’incloure l’estudi de la laïcitat, pensament propi del món modern, que separa el poder polític i l’àmbit públic de les creences religioses de cadascú, que pertanyen a l’àmbit privat, que reivindica una manera de pensar i d’organitzar la societat allunyada de tot dogma, basada en el respecte als valors democràtics de convivència i en la defensa dels drets humans.

[@more@]

2s comentaris

Decidir és democràcia, decidir és llibertat

Arribem a l'11 de Setembre més intens dels últims anys, potser des de la Transició de la dictadura de Franco a la Monarquia Parlamentària. Els ànims estan caldejats en la ciutadania i els partits viuen moviments de fons. Uns volen refundar el catalanisme i d'altres volem plantejar encarar ja l'escenari que ens ha de portar a exercir la nostra sobirania a través d'un referèndum per l'autodeterminació. Sense voler esplaiar-m'hi voldria fer una petita referència a la tesi de refundació del catalanisme de CDC. Sembla que ja hi tornem a ser en fer un barrig barreig de regionalistes, autonomistes i independentistes que ens ha de dur cap a l'ambigüitat excelsa fins portar el país de nou en un carreró polític sense sortida. Què li fa por a CDC de fer un pas ferm cap al sobiranisme desacomplexat i sincer?

Esquerra Republicana de Catalunya hem mostrat de nou quin és el nostre objectiu polític, la independència, la consecució d'un estat lliure en el marc de la UE, convivint en la interdependència europea i global des de la llibertat nacional.

L'independentisme d'ERC no ha de sorprendre a ningú, la proposta del President de la Generalitat en funcions, Josep-Lluís Carod-Rovira, apostant per un referèndum al 2014, tampoc. Sempre hem defensat que el benestar dels catalans i les catalanes i el progrés de la nació només es pot assegurar amb un estat independent català.

Després del fracàs de la redacció d'un nou estatut des de paràmetres nacionals catalans amb la retallada pactada per Mas i ZP, CiU i PSOE, l'horitzó nacional, col·lectiu de tots nosaltres, havia quedat orfe.

Hem superat l'estadi autonomista i el federalista ha estat avortat abans de néixer.

Amb la mostra d'intencions de Carod, ERC posa damunt la taula un horitzó cada cop més normalitzat per part de les consciències dels catalans i catalanes, el dret a decidir nosaltres mateixos què volem ser i què volem fer amb el nostre país. Una acceptació des de la noció democràtica i de comunitat nacional de la nostra societat i per la situació material del país un cop han esclatat els resultats de dècades d'espoli fiscal i de marginació en infraestructures per part de l'Estat Espanyol vers Catalunya. ERC posa data a la democràcia plena.

L'exercici del dret a decidir amb garanties de guanyar un referèndum a favor de l'emancipació nacional catalana ha d'anar acompanyat d'un procés de guanys d'espais de sobirania, espais que s'han de guanyar des de la societat, però també des del govern, per això és important que el partit o partits sobiranistes, si algun dia algun partit parlamentari s'apunta, siguin al govern, des d'on es tenen les eines per dissenyar i executar el camí cap a l'exercici d'escollir la nostra llibertat.

ERC reclama compromís i unitat a tots aquells que creuen que la sobirania ens farà socialment més justos i nacionalment lliures. Amb seriositat i responsabilitat ens posem al servei de la ciutadania per a transformar una realitat que volem canviar.

Carod-Rovira va posar l'aniversari als 300 anys de la derrota catalana davant les tropes borbòniques, l'aniquilació de les institucions pròpies i un procés, no reeixit, d'aniquilació nacional.

Una data simbòlica, que ens mostra que el poble català i la seva nació ha perviscut al llarg del temps malgrat les vicissituds, 300 anys des de la gran derrota seguida d'altres com la del 39.

Catalunya, una nació que perviu i que ha anat modulant-se al llarg del temps, però una nació que ja ha de ser prou madura com per encarar el procés de desacomplexament nacional i caminar vers la llibertat nacional, perquè està en joc la modernitat del país i el benestar de les seves persones.

La Catalunya derrotada del 1714 va renéixer com l'au fènix que presidia l'emblema de l'Estat Català de Francesc Macià. Catalunya ha de sobreposar-se a les forces de l'sta'tus quo que no deixen avançar el país per interessos particulars i a un estat que ens margina perquè som diferents. I això ho hem de fer cap a l'horitzó 2014, perquè com va clamar el 18 de febrer del 2006 centenars de milers de catalans: "Som una nació i tenim el dret a decidir".

Publicat a Opinió Nacional

[@more@]

26s comentaris